El tren fantasma!

Viatori Patuit!

Ja portem ben bé un mes fent esplai i, a la colla de petits, ens ha quelcom ben curiós. Resulta que després del primer dia d'esplai vam decidir anomenar-nos "El tren fantasma" i, arrel d'això, hem rebut un seguit de cartes d'una persona que es considera un artista total i que volia viatjar amb nosaltres pel món per conèixer altres artistes i mostrar el seu art. 

Li vam contestar que potser s'havia equivocat, que no érem un tren de veritat (o sí?) però que ens agradaria saber com tenia pensat viatjar. L'artista, que per cert es diu Euria Ametz, ens va contestar que ho faríem a través de l'art. I així va ser que ens va enviar la història d'un amic seu que tocava el violí pel carrer per guanyar-se la vida. Un dia, un passejant va deixar dins el barret de l'amic violinista una cosa màgica que va fer molta il·lusió al músic. Però L'Euria Ametz no sap què era això tan màgic ja que el seu amic no va acabar d'explicar la història. De manera que ens va demanar que acabéssim la història que ens havia explicat amb la nostra imaginació i a partir de les dues il·lustracions que ens feia arribar sobre el violinista. 

I els petits es van animar a acabar el conte i a escriure-li una carta per saber més coses d'aquest artista misteriós. Aquí us deixem amb algunes fotografies del cap de setmana passat.

El Sr. Armengol Pebre

Aquestes últimes setmanes la colla de petits hem rebut varies cartes del Sr. Armengol Pebre. Després de fer una gimcana per aconseguir pistes vam saber que aquest Armengol era un antic cuiner del castell de Rubí, en l’època en que allà encara hi vivia un senyor noble i ric. També va explicar-nos que ara és un fantasma, ja que encara li queden moltes coses per fer i que és per aquest motiu que ha contactat amb nosaltres, vol la nostra ajuda i empenta per poder fer un munt de coses.  

El dissabte passat vam explicar-nos com havia anat la setmana i vam fer propostes sobre que ens agradaria fer amb l’esplai, totes elles molt diverses, que anaven des de viatjar a la xina fins a cuinar un pastís. Després, com tots teníem moltes ganes de córrer però plovia i feia massa fred per fer-ho al carrer vam jugar a futbol xino, a l’aranya i a la bomba a la sala del trapezi de l'esplai.

Jugant a l'aranya

  Allà vam trobar una nova carta del nostre amic Armengol, en la que ens deia que mai havia tingut la seva pròpia cuina, ja que sempre havia viscut al castell, i ens demanava si el podríem ajudar a dissenyar la seva tot fent un collage. Seguidament vam preparar tot el material i vam començar la feina. Aquí os deixem el resultat: